La ciutat que recorda. Memòries de guerra i dictadura a l'espai públic de Barcelona

Aquest llibre ofereix una història social dels espais de memòria vinculats a la Guerra Civil i la lluita antifeixista a Barcelona entre el final del franquisme i l’inici del segle xxi. A través de l’anàlisi de commemoracions, monuments, marques territorials i disputes simbòliques, s’examina com diferents col·lectius —institucionals i civils— han intentat disputar el relat del passat en l’espai urbà. Des de la persistència dels aparells commemoratius del franquisme fins al sorgiment del moviment memorialista, l’estudi mostra les tensions entre història, memòria, oblit i poder. Lluny d’entendre els espais de memòria com a llocs estàtics, aquest llibre els aborda com a escenaris en conflicte, subjectes a resignificacions, apropiacions i resistències, on s’entrecreuen polítiques urbanes, disputes ideològiques i demandes socials. 

Ricard Conesa Sánchez és doctor en història contemporània per la Universitat de Barcelona i investigador post-doctoral Juan de la Cierva a la UNED. Va treballar com a tècnic de projectes al Memorial Democràtic entre 2009 i 2014; i després a l’Observatori Europeu de Memòries (EUROM) de la Fundació Solidaritat UB. Ha estat docent a la UOC i forma part del grup de recerca Migraciones y Conflictos Bélicos en la Época Contemporánea (MIGRABELCON). És editor de la revista Observing Memories i, d’entre les seves publicacions més destacades, es troba l’edició conjunta, amb Jordi Guixé i Jesús Alonso Carballés, del llibre Diez años de leyes y políticas de memoria, 2007-2017 (La Catarata, 2019)