Els moviments socials davant els deu anys de crisis

Ja en 1967 Cornelius Castoriadis sentenciava en un epitafi el tancament de la revista “Socialisme o barbàrie”: “Una activitat revolucionària només tornarà si pot ser quan una reconstrucció ideològica radical pugui tornar a trobar-se amb un moviment social real”. Més de mig segle ha transcorregut des de llavors i aquestes paraules ens interpel·len. Els moviments socials emancipadors no han constituït en els últims anys un problema per al normal funcionament d’un sistema capitalista neoliberal que vulnera sistemàticament el contracte social i l’estat de dret democràtic, ni ha emergit un pensament radical capaç d’estructurar i donar sentit a les lluites disperses en una societat pluralista i fragmentada, sobre la qual cauen com a llosa ideològica els mass media. Transcorreguts 10 anys de l’actual crisi diversos col·lectius de la societat civil organitzada es reuneixen en una Jornada de reflexió i debat per a trobar sinergies i eixos comuns que vagin teixint projecte d’acció social i política amb l’ordit de les diverses alternatives.