Jordi Sargatal l'home que seguia els ocells

Aquest llibre és la biografia de Jordi Sargatal, el precoç naturalista que, amb només dinou anys, va liderar l’estiu del 1976 la batalla que va aturar un dels projectes urbanístics més ambiciosos de Catalunya, a la badia de Roses. Aquella victòria va obrir el camí a la creació del Parc Natural dels Aiguamolls de l’Alt Empordà.

És també la crònica d’una passió per la natura i de la voluntat de contagiar-la. Les seves paraules evoquen la fascinació per les aus i els paisatges, i alhora la recerca d’aquell instant infantil en què els Aiguamolls es van convertir en motor vital.

Al mateix temps, aquest relat és un llibre d’història. Reconstrueix els orígens del moviment conservacionista a Catalunya i repassa alguns dels conflictes ambientals més significatius, molts encara vigents. Tot plegat, amb el teló de fons de les complexes relacions d’interessos que posen a prova, una vegada i una altra, la legalitat ambiental.

En un país sovint dividit i atrapat en trinxeres irreconciliables, Sargatal emergeix, al llarg de quaranta-cinc anys, com un mediador pragmàtic i radicalment moderat: fuig dels maximalismes i dels eslògans buits, però sense caure en l’equidistància.

Aquest llibre és un repàs als èxits i fracassos de la protecció ambiental a Catalunya, amb llums i ombres, i amb la presència de molts dels protagonistes d’aquesta trajectòria —Joaquim Maluquer, Ramon Folch, Salvador Filella, Ramon Mascort, Salvador Alemany, Martí Boada, Josep del Hoyo, Joan Cals, Francesc Giró, Bernat Garrigós, Deli Saavedra, Miquel Rafa...—.

Fruit de llargues converses mantingudes el 2009 i entre el 2024 i el 2025, aquest volum recorre tota la trajectòria de Sargatal fins al seu salt a la política.